En Danny (Jet Li) es un noi xinès que de ven petit l’han adiestrat per fotre pantuflades a tort i a dret sense cap tipus de mirament. Només dient-li ‘ataca’ es transforma amb un gos sanguinari sense pietat que destrossa a tot aquell al que se li posa per devant. Després d’un accident consegueix lliurar-se de les lluites il·legals que el seu tiet (Bob Hoskins) l’obligava a fer i coneix un nou món per a ell que li és completament desconegut i un restaurador de pianos (Morgan Freeman) serà l’encarregat d’ajudar al Danny a lluirar-se del seu obscur passat.
Una peli molt violenta amb un rerafons molt sentimental.
Volieu películes de Kung Fu? Aquesta es la primera:
La película explica la vida de Ting (Tony Jaa), un jove orfe que viu amb un monjo a un poble pobre de Tailandia. Els habitants del poble admiren al déu Ong Bak, que està representat a una estàtua. Una nit uns lladres roben el cap de l’estàtua i el jove Ting té el deure de recuperar-la i així iniciar la seva odisea a la ciudad per trobar als lladres. Allà es trobarà amb Humlae, que l’ajudarà a recuperar el cap de l’Ong Bak. Humlae estarà acompanyat per la seva neboda Muay Lek però en contes d’ajudar al pobre Ting no faran res més que posar-lo en problemes.
Una esbojarrada i debastadora película que no et deixarà indiferent. L’actor, Toni Jaa interpreta a un jove aprenent de les arts marcials característiques de Tailandia, el Muay Thai. És un art marcial violentíssim que utilitza molt les parts mes dures del cos com a armes, ja siguin colzes o genolls. Sense parar de fer cabrioles i salts impossibles, Ting se les haurà de veure amb molts enemics si vol acavar recuperant el cap de l’Ong Bak.
El Muay Thai és un esport de contacte i un art marcial. S’ha transformat amb un símbol nacional de la història i la identitat del Regne de Tailandia. Les seves arrels estan en el Muay Boran, variant tradicional i també art marcial; a l’actualitat aquesta disciplina complementa al Muay Thai.
Nascut a Siam, conegut actualment com Tailandia. La capital antiga d’aquest regne es trobava situada a Sukhotai cap a l’any 1238-1408. Al trobar-se permanentment en guerra contra regnes veïns com els de Birmania i Camboia, la ciutat es va veure obligada a desenvolupar les habilitats del seus soldats en el control de llances, espases, i en utilizar el cos com una arma en situacions de combat a distància curta. Tècniques com les patades, cops amb el puny, genolls, espinilles, colzes i certes maneres de derribar a l’adversari, van ser desenvolupades aleshores. Durant aquest període el Muay Thai era considerat com un art essencial, i part del currículum real per poder aspirar al tro.
Durant els segles següents, l’art va continuar evolucionant. No va ser fins el regnat del rey Narai (1604-1690), caracteritzat per ser una època de pau, quan es va convertir en esport professional. Les lluïtes es feien en un espai delimitat, consistent en una corda sobre el terra formant un quadre per indicar l’àrea de combat. Les regles eren simples: lluitar fins que un quedés de peu, o que un dels dos es rendís. No hi havia limitacions de pes, estatura o edat, les aldees competien unes contra les altres i es feien apostes.
Al 1774, Angwa, el rei dels burmesos, va voler realitzar una celebració per a la gran pagoda de Ragoon. Aquesta celebració va incluir el boxeig i es van emportar boxejadors thai per enfrentar als boxejadors del regne. El dia 17 de Març d’aquell any, Nhai Khanomtom, un presoner de guerra capturat per l’exèrcit enemic va combatre i guanyar a 10 boxejadors del rei Angwa successivament sense cap període de descans entre les lluïtes. Era el primer cop que el Muay Thai s’utilizava a una competició fora de Tailandia. Gràcies a això, Nai Khanomtom va ser honrat amb el títol de “Pare del Muay Thai” o “Creador del Muay Thai” i el dia 17 de Març es conegut fins avui com a “Dia del Muay Thai”.
El Muay Thai a l’actualitat es practica com un esport en molts països del món. La seva difusió global l’ha convertit en un dels esports de contacte més extesos i el seu nombre de practicants no para de créixer. Els millors nakmuays (camps d’entrenament) són tailandesos, però actualment altres paísos poden competir en igualtat de condicions, sobretot en les categories de pes més alt. Els Països Baixos són naixement de molts lluitadors famosos com Ernesto Hoost, Peter Aerts o el llegendari Ramon Dekkers 8 cops campió del món i molts més que es van enfrentar amb tailandesos al seu propi país i amb regles complertes de Muay Thai. També Munchai està considerat com un dels millors i té un palmarés envidiable.
No obstant és important mencionar que tant en esport com en expressió cultural d’una regió, existeix un organisme regulador denominat Federació Mundial del Muay Thai (WMF amb anglès), encargat de velar per la correcta promoció i difusió de l’art del Muay Thai al globus.
Gràcies a la recomanació d’en Masanot m’he animat a publicar aquesta sèrie que tan ens va arribar a entusiasmar. ‘Avatar, l’últim mestre de l’aire’.
El millor que es pot fer si es té un nivell bàsic d’anglès és gaudir de la sèrie amb versió original ja que es molt més emotiva, divertida i apassionant.
Us explicaria com va començar tot, però per què fer-ho jo si ho pot explicar la Katara?
La sèrie està estructurada en tres llibres: El llibre de l’aigua, de la terra i del foc.
Durant la sèrie l’Avatar, juntament amb els seus amics, haurà de trobar el millor mestre de cada estil perquè ensenyin a l’Avatar tot corrent moltes aventures.
Es una sèrie que no us deixarà igual, intrigant i que t’enganxarà des del principi.
A més a més, fans absoluts d’Avatar, tindrem l’any que ve una pel·lícula en carn i ossos! i com no, jo, us he aconseguit el trailer ^^
La Capoeira es una expressió cultural que engloba diverses facetes. La més coneguda es la faceta d’art marcial tot i que la resta son igual d’importants: la faceta musical i d’expressió corporal, la faceta oral i lingüística i la faceta tradicional.
Els orígens es remunten al segle XVI aproximadament quan Brasil estava sota el domini de Portugal. Les seves arrels venen del país africà d’Angola, on els negres feien balls amb música. Degut a l’esclavització, la població africana portada al Brasil va necessitar camuflar aquest art marcial fent-lo semblar un ball, ja que els portuguesos els prohibien lluitar o practicar qualsevol tipus d’esport.
Els negres es reunien als campaments per practicar la capoeira que els servia per varies coses: per descarregar tensions, per mantindre’s en bona forma física, per poder defendre’s i per seguir mantenint els seus costums.
La Capoeira va estar prohibida al Brasil fins al 1930.
Aquí os deixo un vídeo fantàstic que il·lustra perfectament aquest noble art.
Bé! Ja que avui es el meu 21è aniversari he decidit celebrar-ho per tot lo alt i postejaré amb el tema que més m’agrada i més m’apassiona: One Piece i com no dedicaré avui a parlar sobre el capítol de One Piece que de moment més m’ha posat els pels de punta i la carn de gallina.
Han sigut molts els capítols de One Piece, tan d’anime com de manga que m’he tragat, molts anys sent seguidor d’aquesta meravellosa serie i hi ha molts capítols que m’han encantat, logicament, però cap capítol m’ha emocionat tant com el que el Luffy va a pegar-li la pallisa de la vida a l’Arlong!!
No tinc paraules per describir-ho així que aquí us deixo un link que el podreu veure sencer! Prepareu un bol de crispetes i una coca-cola i a disfrutar com a bojos!
Accedir al capítol 37 de One Piece
Després de tan de temps i entre exàmen final i exàmen final, he decidit actualitzar el meu blog perquè l’altre dia em van explicar una cosa molt interessant sobre aquest gran tema i món que és el Judo.
Ultimament he estat aficionat al Judo i m’he informat i es veu que el Judo es divideix en tres cursos bàsicament:
–> El primer es la part de terra: Es l’art de controlar a l’adversari mitjançant estrangulacions, luxacions o, el més comunment conegut, les immovilitzacions.
–> El segon curs es la transició entre el terra i les projeccions: Es l’inici de l’aprenentatge de les projeccions de peu que es continuen al terra.
–> Finalment, “l’últim” curs es el de la dedicació total a les projeccions. Marco entre cometes ‘últim’ perquè el Judo és un aprenentatge tan complert que mai s’acava d’aprendre i perfeccionar, exactament igual que el Kung Fu.
No només he trobat aquesta relació amb el Kung Fu, vaig estar investigant i resulta que existeix a la Xina un estil de Kung Fu que curiosament utilitzen les mateixes tècniques que el Judo (projeccions, luxacions, estrangulacions, immovilitzacions…) fet que en el Kung Fu no s’havia vist mai i no us estranyi que el Judo pogués vindre d’aquest estil de Kung Fu, la única diferència era l’uniforme, i tampoc era gaire diferent.
Però no he escrit aquesta nova entrada per esbrinar això sino per informar, del tipus de treball del Judo que s’exerseix al Japó i el tipus de treball que s’exerseix a la resta del món, majoritariament.
Per aquells que no ho sàpiguen, tota projecció té una base comuna. Hi ha sobre unes 15 tècniques de projecció i cada 3 o 4 tècniques d’aquestes estan sotmeses a una mateixa base comuna per dur-les a terme.
Es divideixen en ‘projeccions de mà o espatlla’, ‘prjeccions de cintura’, ‘projeccions de cama’ i finalment les anomenades ‘projeccions de sacrifici’.
Cada una corresponent a la seva naturalesa. Per els no entesos, les projeccions de ’sacrifici’ no te res a veure amb la mort sinó que per tirar al oponent al terra, un s’ha de sacrificar i també tirar-se al terra per poder-ho fer.
El conjunt d’aquestes tècniques es diu el Nage No Kata i l’aprenen els alumnes que volen passar a cinturó negre. Això a la majoria del món. Però, al Japó, que es originariament d’on surt el Judo no es fa així.
Com ja hem dit, el Nage No Kata és la base de totes les tècniques, així que els judokes del Japó és el primer que aprenen cosa que a Occident es tot al contrari! Primer aprenem les tècniques i després la base d’aquestes.
Després de tota la actualització, aquí ve la meva pregunta reflexiva:
Creieu que és més correcte el mètode original japonès o el de l’adaptació occidental? No us heu enterat? Perquè us feu una idea del Nage No Kata us deixo un vídeo que us farà 5 cèntims. Al video fa referència al ‘Uke’ i al ‘Tori’. L”Uke’ és la persona que es deixa fer la tècnica i el ‘Tori’ el que la fa. Res més!
I finalment el que tots estaveu esperant, un video de la òstia amb els resultats finals d’aquesta pràctica, els millors del món en tornejos mundials.
En aquest vídeo podreu diferenciar els tres cursos esmentats a l’inici del post. Bon profit!
L’origen del Kung-Fu es remonta a èpoques anteriors a l’era cristiana, sobre l’any 225 a.C.
Les tècniques de les arts marcials provenen de les profunditats de la Índia, segons la confirmació d’algunes dades escrites pels sutres trobats a la Xina Meridional els quals daten del segle 11 a.C.
Sobre l’any 225 d.C. va arribar a Xina un monge budista anomenat Taishi, Boddhidarma. Es va instal·lar al monestir de Shaolí a la província d’Henan i va ser el fundador d’una serie de 18 exercicis bàsics de respiració i circulació arterial. A aquesta tècnica originariament se le va anomenar Eki-Kin-Kyi, més tard com les 18 mans de Lohan i tenia la facultat de practicar la defensa personal i el saber utilitzar armes, essent aquesta sèrie de 18 exercicis bàsics l’inici del Kung-Fu.
Boddhidarma va introduir la filosofia de Chan (Zen en japonès) completant més el seu sistema.
Essent la ordre Shaolí els precursors de les arts marcials en el seu orígen, més tard quan el primer temple Shaolí va ser atacat pels Manxues va existir una divisió entre monjos ortodoxos, místics, i els no ortodoxos, venjadors dels germans perduts a la lluita que es van declarar en aquell moment com monjos guerrers, essent expulsats del temple Shaolí pel patriarca d’aquella ordre anomenat Tsuiwei.
Així, aquests últims comencen una nova ordre anomenada Kong Tong Chi d’on neix la mare del nostre sistema anomenat Hung Kuen portat aquest nom en honor al seu fundador Si Fu Hun Xin Wong, posteriorment el sistema va sufrir variacions y es va subdividir en dos sistemes Hung Gar i Fu Hok, no obstant provenen del mateix patró i del mateix orígen.
D’aquestes escol·les van sortir tots els guerrers revolucionaris i els inventors de diverses armes dins de la Xina. Per atre banda els Shaolí van seguir amb la mateixa línia d’aprenences budistes i taoistes al igual que el Xin-Tong però el seu lema era el de no agressió ni formar grups de guerrers, sinó el d’ensenyar l’amor per la natura i el respecte entre els homes.
Més tard es van obrir altres ordres amb les mateixes finalitats dels Shaolí anomenades Pai Mei Shan i Wu Tang.
La ordre Wu Tang té la influència dels monjos de la societat Tulle, que és una societat universal d’evolució que es perpetua fins els nostres dies amb la mateixa idea del fanatisme de millorar la ment humana i els camins de la superació.
D’aquests 3 monestirs o escol·les, Shaolí va ser la primera. De Wu Tang i Pai Mei Shan deriven tots els estils existents sobre la terra, doncs el Kung-Fu va ser el primer art marcial que es va iniciar como una disciplina a l’orient (Xina), essent el seu creador Boddhidarma i el doctor Hua To.
La pràctica del Kung-Fu és la pràctica d’un sistema complert. Tots els moviments i tècniques estan desenvolupades amb una precisió matemàtica, doncs en ells està present l’anàlisi de la matemàtica, de la geometria plana, la trigonometria, la llògica, les lleis de la física i els principis filosòfics d’ètica i moral, així com les belles arts. Pel que fa que el Kung-Fu sigui un sistema perfecte.
Dons després d’aquesta parrafada, aquí hos deixo el vídeo de les 18 mans de Lohan, o al menys així es com es diu el video. Primer es veu de cara i dsprés d’esquena perquè no hos deixeu cap detall xD que aprofiti!!
Benvinguts al Club de la Lluita. La primera norma que heu de saber del Club de la Lluita, és que no heu de parlar del Club de la Lluita…
Es una película de òsties a tort i a dret si la mires per sobre, però te un rerefons molt interessant que et demostra que no només és això. Així que he considerat que començar la categoria de ‘Películes’ amb ‘El Club de la Lluita’ era la millor opció.
Brad Pitt (“Seven”, “El curiós cas de Benjamin Button”) i Edward Norton (“L’Increïble Hulk” i nominat a 2 Òscars per “American History X” i “Les Dues Cares de la Veritat”) realitzen una extraordinaria interpretació en aquesta fascinant película dirigida per David Fincher (“Seven”, “Alien 3″).
Jack (Eduard Norton) es un personatje insomni i desesperat per fugir de la seva fatal i aburrida vida. En un viatge amb avió coneix a Tyler Durden (Brad Pitt), un peculiar venedor de sabó amb una filosofia molt particular, Tyler creu que el perfeccionisme és pels dèbils i que és la destrucció d’un mateix el que realment fa que la vida valgui la pena. Jack y Tyler formen un club de lluita secret que aviat es transforma amb un lloc de moda. Un sorprenent final, que no podeu ni imaginar…
Per anar fent boca us deixo aquí el tailer del Club de la Lluita:
Hola gent!
Avui he decidit actualitzar amb un tema que és de vital importància per aquest blog ja que li dona la meitat del nom i la meitat del significat. Estic parlant ni més ni menys de la serie ‘One Piece’. Molts no la coneixeran però es una sèrie que t’enganxa des de el primer dia. Si em permeteu os faré cinc cèntims:
En un Japó paral·lel al nostre, fantàstic i situat a l’any 1500 és on passa la història. En una època que els pirates eren el pa de cada dia de molts forners que només volien tranquilitat i viure fins fer-se grans, es trobava el nostre protagonista. En Monkey D. Luffy, un noi de classe mitjana decideix embarcar-se en una gran aventura. Guanyar-se el títol de Rey dels Pirates, gràcies a una promesa que li va fer a un amic. Com que l’últim Rey dels Pirates va ser sacrificat feia 22 anys, en Luffy s’autoproclama ‘el futur Rey dels Pirates’. Des del primer dia que surt de casa seva viu grans aventures, i aquest noi te una qualitat especial… Arribarà a ser el Rey dels Pirates i ser reconegut per tots? No os ho perdeu!
Aquesta sèrie està disponible tant amb Manga (còmic) com amb Anime (dibuixos) i personalment, jo prefereixo l’Anime, en Versió Original perquè m’agrada més el dibuix, la veu de cada personatge i la banda sonora que té.
Ara os posaré un parell d’exemples perquè pogueu contrastar el Manga de l’Anime i així començar la nostra aventura!
- One Piece –> Volum 1
- One Piece –> Capítol 1
Que vagi de gust! ^^
